Creiem que el fet de comprendre els sentiments externs i compartir és quelcom fonamental en la vida social, ja que una de les característiques que tenim com a éssers humans és el fet de saber relacionar-se amb els altres.
Però per què els nens són capaços d'identificar-se amb l'altre i compartir sense que ningú els ho digui, i alguns adults no comparteixen ni un got d'aigua? han perdut aquesta capacitat de relacionar-se amb empatia i solidaritat?
Es diu que vivim en una societat egocèntrica amb una actitud consistent a pensar només en si mateixa, a no assumir les pròpies obligacions socials o de solidaritat. Pot ser, els éssers humans només som capaços de tenir empatia si sentim que existeix un lligam estret que ens uneix, com la família, amics, cultura o religió. Altres persones podrien sentir un lligam que comprengui encara més persones, com sentir-se units pel fet de ser membre de la humanitat.
En l'era digital, aquesta societat està canviant a una "aldea global" més connectada, pot ser, en part, gràcies al tipus de relacions que es poden crear amb les noves tecnologíes de la informació i la comunicació que ens connecta i ens fa formar part activa de tot el món.
En l'era digital, aquesta societat està canviant a una "aldea global" més connectada, pot ser, en part, gràcies al tipus de relacions que es poden crear amb les noves tecnologíes de la informació i la comunicació que ens connecta i ens fa formar part activa de tot el món.
No crec que la persona al creixe perdi aquest valor sino que potser a moltes persones l'experiencia els dicti que tenen que ser més prudents.
ResponEliminaPer a que les futures generacions no vagi perdent l'empatia, s'hauria de fomentar aquesta desde que els nens/es son petits. Per tal de que al crexer siguin capaços de posar-se en la pell dels altres i tingun humanitat.
Aquest tipus d'educació es veu molt ben reflexada en el reportatge que vam veure de Toshiro Kanamori. Des de el meu punt de vista tindria que haver molts més professors com ell.
Sí, s'hauria de fomentar aquest tipus d'educaciò emocional per treballar de forma normalitzada la gestió de les emocions i dels sentiments però sabem que des de l'administració i el sistema educatiu en general la importància recau sobre l'acumulació de coneixements, habilitats i/o competències(en alguns casos).
ResponEliminaAixí que es tona a deixar a mans de cada mestre l'enfoc pedagògic prioritari.
Potser s'hauria d'incloure als estudis de grau a la universitat aquest enfoc "kanamorià" per a que els futurs mestres ho tinguin ja incorporat?
Què creieu?
A continuació, us comentaré un cas d'un company. Ell ha coincidit amb un professor que a l'escola, al mateix temps que es treballaven continguts relacionats amb les matemàtiques també, un dia a la setmana, parlaven de les seves emocions i sentiments (com aquest gran mestre que comenta Mar).
ResponEliminaSembla que no és tan difícil i que no tenim les mans tan nugades com per no poder aplicar en l'aula mètodes diferents als tradicionals. I així, amb l'opció de gestionar l'aula d'una manera oportuna, es podrà en definitiva, ajudar a l'alumne a desenvolupar-se d'una manera integral. Per a això, només fan falta mestres que se n'adonin de la importància de la seva tasca i treballin en consciència.