Segons l'autor del vídeo, tots els humans estem connectats entre nosaltres per les anomenades neurones mirall, un exemple podria ser quan veiem una aranya passejar-se pel braç d'alguna persona, nosaltres sentim calfreds i repugància, aquestes neurones segons un experiment fet als anys noranta a Itàlia, també les compartim amb els primats. De la mateixa manera, també sentim afecte, compassió, etc envers d'altres persones quan es produeixen situacions que ho provoquen, perquè pertanyem a una unitat empàtica.
Els nens a l'edat de vuit anys aproximadament, aprenen d'on vénen, que tenen una sola vida, que la vida és fràgil i vulnerable i un dia han de morir, això permet als nens experimentar la situació d'altres persones. L'empatia es basa amb la celebració de la vida i el reconeixement de la mort.
El nostre cervell no és el mateix ara que fa 30.000 anys, la consciència canvia en la història. A la prehistòria, les persones només se comunicaven amb la gent de la seva mateixa tribu, l'empatia es limitava als llaços de sang, posteriorment les societats van evolucionar, i l'empatia es va extendre a les persones d'una mateixa religió, cristians, musulmans, etc. Al segle XVIII, van aparèixer les anomenades nacions, cosa que va fer que els britànics veiéssin als britànics com de la seva família, els alemanys als alemanys, els americans als americans etc.
Si es va passar de l'empatia dels llaços de sang a la d'associassions religioses i a la de la identificació nacional, ara és possible gràcies a les noves tecnologies connectar-nos empàticament amb tota la raça humana amb una biosfera única.
Des del nostre punt de vista, considerem que l'empatia de la raça humana, és així en alguns casos, quan a Haití va patir el terràtremol que va destrossar el país amb poques hores i gràcies a les noves tecnologies, tot el món va ser conscient del que passava i milers de persones van acudir a ajudar-los.
Així doncs, trobaríem molts exemples de desgràcies esdevingudes al món on demostren que estem un poc més a prop de la civilització empàtica.
Sí! és així!
ResponEliminaEl més important d'aquest comentari és que ens hem de sentir units per una causa. Llàstima que no es posem d'acord més cops en millorar, tots plegats, l'humanitat i que només reaccionem quan la situació de l'altre és ja desesperada!
Hauríem de tindre projectes que ens fèrem connectar-se amb la resta del món i no viure tan aïllats uns dels altres. Internet, uneix i crea comunicació amb persones d'arreu de tot el món, però pel moment no sembla ser suficient!