22 d’oct. 2011

- Exemple pràctic d'educació a infants...sociabilitat empàtica!


Els infants s'han d'educar amb els valors de l'empatia i la sociabilització.
Quan un infant fa mal a un altre, hi ha tres preguntes clau que els hi hem de fer:
  •  Com creus que s'ha sentit el teu amic quan li has fet la mala passada ?
  •  Com et sentiries tu en el seu lloc si t'haguessin fet el mateix ?
  •  Creus que pots fer quelcom per solucionar-ho ?
En aquestes tres preguntes, fem reflexionar a l'infant, ja que es posa al lloc del seu amic i per tant ajuda a entendre com es sentiria després d'haver-li fet mal. 

Un altre valor que s'ha de transmetre és el de la perseverança. Fiquem d'exemple quan un problema de matemàtiques no se sap solucionar, una actitud freqüent és la de desistir, és a dir, es deixen guanyar per la dificultat quan el que s'hauria de fer és tornar a intentar-ho.
Quan se sap superar el petit moment en que s'abandonaria l'intent de solucionar el problema, és quan la perseverança guanya i es té la satisfacció d'haver resolt el problema.
A la vida quotidiana, en el món laboral, en els estudis, la perseverança és un valor fonamental que ens ajuda a superar aquells moments difícils i la feblesa que les persones sovint tenim, per això s'insisteix en que els infants s'han d'educar amb aquest valor tant important.

Als pares/mares i educadors/res: 
- podeu accedir a diferents activitats per a treballar l'empatia en aquest enllaç:
- També, aquest altre enllaç et conduirà on trobaràs informació sobre l'empatia en els infants a partir d'aquest enllaç que també trobaràs al marge dret del nostre blog:
- També et serà útil aquest enllaç al vídeo 'la empatía como fuente de la ética' que també trobaràs al marge dret del blog:

 

21 d’oct. 2011

- Civilització empàtica

                                                                                                    
Segons l'autor del vídeo, tots els humans estem connectats entre nosaltres per les anomenades neurones mirall, un exemple podria ser quan veiem una aranya passejar-se pel braç d'alguna persona, nosaltres sentim calfreds i repugància, aquestes neurones segons un experiment fet als anys noranta a Itàlia, també les compartim amb els primats. De la mateixa manera, també sentim afecte, compassió, etc envers d'altres persones quan es produeixen situacions que ho provoquen, perquè pertanyem a una unitat empàtica.
Els nens a l'edat de vuit anys aproximadament, aprenen d'on vénen, que tenen una sola vida, que la vida és fràgil i vulnerable i un dia han de morir, això permet als nens experimentar la situació d'altres persones. L'empatia es basa amb la celebració de la vida i el reconeixement de la mort. 
El nostre cervell no és el mateix ara que fa 30.000 anys, la consciència canvia en la història. A la prehistòria, les persones només se comunicaven amb la gent de la seva mateixa tribu, l'empatia es limitava als llaços de sang, posteriorment les societats van evolucionar, i l'empatia es va extendre a les persones d'una mateixa religió, cristians, musulmans, etc. Al segle XVIII, van aparèixer les anomenades nacions, cosa que va fer que els britànics veiéssin als britànics com de la seva família, els alemanys als alemanys, els americans als americans etc.
Si es va passar de l'empatia dels llaços de sang a la d'associassions religioses i a la de la identificació nacional, ara és possible gràcies a les noves tecnologies connectar-nos empàticament amb tota la raça humana amb una biosfera única.

Des del nostre punt de vista, considerem que l'empatia de la raça humana, és així en alguns casos, quan a Haití va patir el terràtremol que va destrossar el país amb poques hores i gràcies a les noves tecnologies, tot el món va ser conscient del que passava i milers de persones van acudir a ajudar-los. 
Així doncs, trobaríem  molts exemples de desgràcies esdevingudes al món on demostren que estem un poc més a  prop de la civilització empàtica.

- Perdem empatia a mesura que creixem?

Creiem que el fet de comprendre els sentiments externs i compartir és quelcom fonamental en la vida social, ja que una de les característiques que tenim com a éssers humans és el fet de saber relacionar-se amb els altres.
Però per què els nens són capaços d'identificar-se amb l'altre i compartir sense que ningú els ho digui, i alguns adults no comparteixen ni un got d'aigua? han perdut aquesta capacitat de relacionar-se amb empatia i solidaritat?
Es diu que vivim en una societat egocèntrica amb una actitud consistent a pensar només en si mateixa, a no assumir les pròpies obligacions socials o de solidaritat. Pot ser, els éssers humans només som capaços de tenir empatia si sentim que existeix un lligam estret que ens uneix, com la família, amics, cultura o religió. Altres persones podrien sentir un lligam que comprengui encara més persones, com sentir-se units pel fet de ser membre de la humanitat.
En l'era digital, aquesta societat està canviant a una "aldea global" més connectada, pot ser, en part, gràcies al tipus de relacions que es poden crear amb les noves tecnologíes de la informació i la comunicació que ens connecta i ens fa formar part activa de tot el món.

7 d’oct. 2011

- Empatia amb la parella

        

Per a tindre una bona relació amb la parella és bàsic que hi haja comunicació, però la comunicació sense empatia es queda amb només una expressió dels sentiments i/o amb una resposta automàtica al que l'altra persona hauria d'expressar, sense una comprensió real emocional.




Com empatitzar amb la parella? com diu Hoffman, no només és entendre cognitivament la situació de l'altre, ha d'haver una resposta empàtica. Cal sentir de manera congruent, és a dir ha d'haver una reacció emocional que es corresponga i s'ajuste a la realitat. Gràcies a l'empatia podem optar a millorar la situació de l'altre o com a mínim, viure en la mateixa pell la situació de la persona que s'estima i mostrar la reacció emocional que s'espera, la adequada.

   ;-)