10 de nov. 2011

- Empatia canina

Aquí teniu un altre molt bon exemple d'empatia. Aquí veureu que l'empatia no és només una característica humana.




En aquest video anterior heu vist que l'empatia no és només d'humans, sinó que els animals també la tenen, com es va dir en la segona entrada. Ens demostren que ens hem de posar al lloc de l'altre i fer el possible per ajudar-lo. 

Moltes persones creuen que els animals no tenen sentiments i sovint no els tracten amb respecte. Potser pensen que la seva seva vida emocional és molt bàsica i que per això, no s'ha de tenir en consideració. També podrien pensar, que només actuen per instint i pel seu propi benefici. Aquestes imatges ens sorprenen perquè ens demostren tot just el contrari. Els animals poden mantindre un lligam fort amb altres de la seva espècie, tenen com a mínim consciència de l'altre, del seu patiment i intenten ajudar-los en la mesura del que els és possible.

Els que més saben que aquestos animals poden ser empàtics són els que a casa en tenen un. Saben que encara que sigui a partir d'emocions bàsiques (les més importants) hi ha comunicació. Aquestos poden mantindre un fort vincle amb una persona i no és només una situació de dependència. Quan hi ha una relació estreta, hi ha sintonia emocional, és a dir, les emocions són compartides, és una relació amb reciprocitat, com quan ens hem de posar en el lloc de l'altre per saber quin és exactament el seu sentiment. És per això, que des de fa segles conviu amb les persones. És com nosaltres, un animal social que necessita viure en societat.

Com ja us hem dit en el nostre blog, ajudar a l'altre és molt necessari per poder conviure millor en societat, de fet, sempre ha sigut així. Però és ara quan pareix que ho hem oblidat, per això és encara més important en els temps actuals. Si cada persona donés una miqueta del que té per ajudar a qui no té, creiem que tothom seria més feliç. Però a afer-ho la humanitat s'ha de sentir més unida i pensar que el que avui li passa al veí un dia ens pot passar també a nosaltres. Si tothom es posés a la pell de l'altre, sigués menys aprensiu, no hi hauria tants conflictes i tots gaudiríem d'una civilització empàtica i respectuosa.

7 de nov. 2011

- L'era digital: les noves tecnologies al servici de la pedagogia.

Una mica d'humor per exemplificar la importància que té adaptar-se a les noves situacions i moments socials...entenem la PDI com una eina de suport que facilita un projecte educatiu basat en valors com l'empatia, la comunicació, la cooperació, el compromís,etc amb els alumnes d'aquesta generació.
Fa 30 anys, si a un professor li haguessin dit que les pissarres del futur no tindrien guix,  sinó que serien una gran pantalla d’ordinador amb la qual es pot interactuar només amb el dit, segur que no s’ho hauria cregut. Tot i que encara existeixen les pissarres de guix, la nova tecnologia ha anat implantant un tipus de pissarra d’última generació molt útils per a les aules: les pissarres digitals interactives (PDI).
Actualment, el sistema educatiu dels primers cursos de l’ESO ja disposa d’un ordinador personal per alumne i una PDI per classe. Quins són els avantatges d’aquest recurs educatiu?
El fracàs escolar és un dels grans problemes del país en l'àmbit educatiu i per solucionar-ho ens hem de posar en el lloc dels alumnes i buscar tècniques innovadores que sorprenguin i motivin als alumnes per a aprendre, des d’un punt de vista actual i treballar en sintonia amb ells. Com que la tecnologia és un element molt d'aquesta generació, en el qual els nens creixen ja gairebé submergits, que millor que motivar-los des d’ella i, de pas, ensenyar-los a utilitzar-la i a fer-ne un bon ús.
Amb la PDI, tant el professor com l’alumne poden interactuar amb els elements de l’ordinador, sigui amb un bolígraf interactiu, amb el dit o amb qualsevol estri: tan sols fa falta tocar la pantalla. De pas, el professor els ha d'ensenyar a navegar per Internet, a buscar webs clau, seleccionar amb criteri la millor informació entre tanta quantitat que hi pot trobar, aprendre a aprendre.
Per això opinem que les PDI, són un molt bon recurs en la didàctica de la nostra era, en la qual paraules com Internet són centrals en la vida diària.
               

6 de nov. 2011

- El ciberassetjament és una falta d'empatia

Les noves tecnologies faciliten les relacions humanes però hem de tindre present que els contactes entre el usuaris de les xarxes en Internet són diferents. La informació que trasmeten els gestos, les mirades, l'entonació de la veu, els moments de silenci, etc. són menys evidents i més difícils de copsar a través d'Internet i són, fins i tot, més importants que les paraules ja que podrien canviar totalment el sentit del missatge. Internet és una eina de comunicació molt diferent i hem de saber quines són les seues característiques ja que, com hem dit, les sensacions no es transmeten igual i es poden confondre's o no percebre's. És per això que l'empatia és imprescindible també en les xarxes socials.

Les interaccions amb les persones des d'Internet, de vegades poden ser perilloses i l'usuari pot veure's assetjat com veureu en aquest power point. Com a mestres i educadors hem d'estar ben atents. L'anonimat i la rapidesa en què es difón l'assetjament dificulta la seua resolució però les repercussions d'aquest comportament online es contagia a la realitat de l'alumne offline. Per això, hem de reconèixer els índicis i tenir una relació propera amb els alumnes perquè se sentem amb confiança de contar-nos els seus problemes. A l'aula hem frenar aquesta mala actitud entre companys, ensenyant als alumnes a tractar-se amb respecte i empatia.

4 de nov. 2011

- Empatia en l'àmbit laboral

Fins ara només us havíem parlat de l'empatia en la vida quotidiana (com el títol d'aquest blog), però no només se l'ha de reduïr a aquest àmbit, sinó que l'empatia és important per a tots els aspectes de la vida.
Com veureu en el vídeo següent, la capacitat empàtica és molt important pel bon funcionament de l'empresa i la bona producció. Si no hi ha capacitat empàtica, el venedor ven menys, els treballadors estan descontents, baixa la producció i és bastant difícil que l'empresa segueixi vendaval.
.


22 d’oct. 2011

- Exemple pràctic d'educació a infants...sociabilitat empàtica!


Els infants s'han d'educar amb els valors de l'empatia i la sociabilització.
Quan un infant fa mal a un altre, hi ha tres preguntes clau que els hi hem de fer:
  •  Com creus que s'ha sentit el teu amic quan li has fet la mala passada ?
  •  Com et sentiries tu en el seu lloc si t'haguessin fet el mateix ?
  •  Creus que pots fer quelcom per solucionar-ho ?
En aquestes tres preguntes, fem reflexionar a l'infant, ja que es posa al lloc del seu amic i per tant ajuda a entendre com es sentiria després d'haver-li fet mal. 

Un altre valor que s'ha de transmetre és el de la perseverança. Fiquem d'exemple quan un problema de matemàtiques no se sap solucionar, una actitud freqüent és la de desistir, és a dir, es deixen guanyar per la dificultat quan el que s'hauria de fer és tornar a intentar-ho.
Quan se sap superar el petit moment en que s'abandonaria l'intent de solucionar el problema, és quan la perseverança guanya i es té la satisfacció d'haver resolt el problema.
A la vida quotidiana, en el món laboral, en els estudis, la perseverança és un valor fonamental que ens ajuda a superar aquells moments difícils i la feblesa que les persones sovint tenim, per això s'insisteix en que els infants s'han d'educar amb aquest valor tant important.

Als pares/mares i educadors/res: 
- podeu accedir a diferents activitats per a treballar l'empatia en aquest enllaç:
- També, aquest altre enllaç et conduirà on trobaràs informació sobre l'empatia en els infants a partir d'aquest enllaç que també trobaràs al marge dret del nostre blog:
- També et serà útil aquest enllaç al vídeo 'la empatía como fuente de la ética' que també trobaràs al marge dret del blog:

 

21 d’oct. 2011

- Civilització empàtica

                                                                                                    
Segons l'autor del vídeo, tots els humans estem connectats entre nosaltres per les anomenades neurones mirall, un exemple podria ser quan veiem una aranya passejar-se pel braç d'alguna persona, nosaltres sentim calfreds i repugància, aquestes neurones segons un experiment fet als anys noranta a Itàlia, també les compartim amb els primats. De la mateixa manera, també sentim afecte, compassió, etc envers d'altres persones quan es produeixen situacions que ho provoquen, perquè pertanyem a una unitat empàtica.
Els nens a l'edat de vuit anys aproximadament, aprenen d'on vénen, que tenen una sola vida, que la vida és fràgil i vulnerable i un dia han de morir, això permet als nens experimentar la situació d'altres persones. L'empatia es basa amb la celebració de la vida i el reconeixement de la mort. 
El nostre cervell no és el mateix ara que fa 30.000 anys, la consciència canvia en la història. A la prehistòria, les persones només se comunicaven amb la gent de la seva mateixa tribu, l'empatia es limitava als llaços de sang, posteriorment les societats van evolucionar, i l'empatia es va extendre a les persones d'una mateixa religió, cristians, musulmans, etc. Al segle XVIII, van aparèixer les anomenades nacions, cosa que va fer que els britànics veiéssin als britànics com de la seva família, els alemanys als alemanys, els americans als americans etc.
Si es va passar de l'empatia dels llaços de sang a la d'associassions religioses i a la de la identificació nacional, ara és possible gràcies a les noves tecnologies connectar-nos empàticament amb tota la raça humana amb una biosfera única.

Des del nostre punt de vista, considerem que l'empatia de la raça humana, és així en alguns casos, quan a Haití va patir el terràtremol que va destrossar el país amb poques hores i gràcies a les noves tecnologies, tot el món va ser conscient del que passava i milers de persones van acudir a ajudar-los. 
Així doncs, trobaríem  molts exemples de desgràcies esdevingudes al món on demostren que estem un poc més a  prop de la civilització empàtica.

- Perdem empatia a mesura que creixem?

Creiem que el fet de comprendre els sentiments externs i compartir és quelcom fonamental en la vida social, ja que una de les característiques que tenim com a éssers humans és el fet de saber relacionar-se amb els altres.
Però per què els nens són capaços d'identificar-se amb l'altre i compartir sense que ningú els ho digui, i alguns adults no comparteixen ni un got d'aigua? han perdut aquesta capacitat de relacionar-se amb empatia i solidaritat?
Es diu que vivim en una societat egocèntrica amb una actitud consistent a pensar només en si mateixa, a no assumir les pròpies obligacions socials o de solidaritat. Pot ser, els éssers humans només som capaços de tenir empatia si sentim que existeix un lligam estret que ens uneix, com la família, amics, cultura o religió. Altres persones podrien sentir un lligam que comprengui encara més persones, com sentir-se units pel fet de ser membre de la humanitat.
En l'era digital, aquesta societat està canviant a una "aldea global" més connectada, pot ser, en part, gràcies al tipus de relacions que es poden crear amb les noves tecnologíes de la informació i la comunicació que ens connecta i ens fa formar part activa de tot el món.

7 d’oct. 2011

- Empatia amb la parella

        

Per a tindre una bona relació amb la parella és bàsic que hi haja comunicació, però la comunicació sense empatia es queda amb només una expressió dels sentiments i/o amb una resposta automàtica al que l'altra persona hauria d'expressar, sense una comprensió real emocional.




Com empatitzar amb la parella? com diu Hoffman, no només és entendre cognitivament la situació de l'altre, ha d'haver una resposta empàtica. Cal sentir de manera congruent, és a dir ha d'haver una reacció emocional que es corresponga i s'ajuste a la realitat. Gràcies a l'empatia podem optar a millorar la situació de l'altre o com a mínim, viure en la mateixa pell la situació de la persona que s'estima i mostrar la reacció emocional que s'espera, la adequada.

   ;-)